Toda mi vida he luchado
para hacer lo que debía.
Comprendido o no,
o con algunos en contra.
Es duro luchar a puñetazos,
nadar contracorriente río arriba,
hacer cosas sorprendentes
y observar sus consecuencias.
Y aunque cueste hacerlo
mi corazón lo pide.
Y parece improvisado
pero de verdad sé a dónde voy.
He sido hippy? ... no sé,
he sido yuppi? ... tampoco:
sé que soy inconformista
que no me puedo estar quieto.
Siempre lo he necesitado:
observar y encontrar algo
que se necesite cambiar.
Sé que no me conformo,
que necesito hacerlo
sabiendo que no hago daño alguno
sino al contrario.
Quiero escoger el verbo y conjugar:
ayudar, luchar, poner en duda
observar, hacer, rehacer, emprender
cambiar, mover, construir...
...quizás soy inconformista.
He lluitat tota la vida
en fer el que pugui pels demés
entès, no gaire entès
amb gent en contra, o que tan li fot
Costa lluitar a cops de puny
nadar contracorrent riu amunt
fer coses quan no s’ho esperen
observant tot el que passa
Perquè tot i que costa fer-ho
el meu cor m’ho ha demanat
sembla tot fet d’improvís
però de debò sé cap on vaig.
He estat hippy?... no ho se pas
he estat iuppy?... tampoc ho sé
sé que soc inconformista
que no em conformo a estar quiet
Sempre he necessitat fer-ho
observar i trobar quelcom
que sigui necessari canviar
sé que jo no m’hi conformo
que necessito fer la meva
sabent que no faig cap mal
mes aviat al contrari
agafar el verb i conjugar
ajudar, lluitar, posar en dubte
observar, fer, refer, emprendre
canviar, moure, construir
potser sóc inconformista.
No he salvado nada
no me inspiro
o tal vez si.
No tengo aliento
aquél que me salva...
...me ahogo.
Te miro de frente
te chafardeo
te sondeo
¿Me inspiras?... ¿no?
¿te descubro?
¿estás ahí?
Te descubro
te veo en el lienzo
¡de colores!
¡¡¡Estabas ahi!!!
Llena de vida
¡y no te veía!.
No he salvat res
no m'inspiro,
o potser si.
No trobo l'alè,
aquell que em salva...
...m'ofego.
Et miro de cara,
et xafardeijo.
sondejo.
M'inspires?,... no?
et descubreixo?...
hi ets?
Et descubreixo!
et veig al llenç!
de colors!
Estaves aqui
plena de vida,
i no et veia!!!.
No em trobo ni m’he trobat
No m’he trobat ni em trobaré
No serà mai per no cercar-me
No seré mai del tot trobat.
I per molt que jo ho intenti,
per molt que m’hi posi be
de trobar-me res de res
ni a casa ni al carrer
D’invisible no ho soc pas
transparent de cap manera
si em miren tots em veuen
però veurem veurem, no ho se pas.
Però qui em veu es perquè mira
Qui em troba es que em cerca
Qui em sen es que m’escolta
I qui m’estima te el meu cor
El cami per la muntanya
que m’ajuda a caminar,
es resèc de les petjades
que deixen els pasejants.
He caminat poc a poc
mentre seguia el teu rastre,
perquè vull trobar-me amb tu
perquè et sento aprop de mi
Enrajolaré el trajecte
per fer fàcil cada pas.
Deixaré mostra per on passi
perquè no perdem camí.
La rajola, de xocolata,
la mostroia de café,
no fos cas que ens perdéssim
caminant muntanya endins
La muntanya que jo cerco
porta el teu nom, Montserrat,
i en un dia de l'abril
en nom teu és venerat.
Hi ha una rosa que és per tu.
No es ni blanca ni vermella,
ni de colors molt feixucs.
Es gràcil i delicada
i d’el color dels teus ulls
De totes les que he vist,
l’he triada per bonica.
L’he triada per l’olor.
L’he vista, i se que es teva.
L’he agafada i és per tu.
I es que no conec ningú més
que sigui bonica sempre,
clara i transparent com tu.
L’he triada amb ton color,
l’he triada pel perfum.
I avui ja es Sant Jordi, Montse.
I bo i que cada any el celebrem
no n’hi ha cap que es repeteixi.
Per això et porto aquesta rosa
que és d’enguany... i és per tu.
Per la Montserrat.
Francesc, 23 d’abril de 2013
